Habitualment entenem el mon basant-nos en les nostres experiències vitals i les nostres creences. La nostra veritat moltes vegades, té poc a veure en la veritat de l’altre. Fins i tot si hem nascut al mateix país o a la mateixa ciutat, fins i tot si tenim maneres semblants de fer, les persones construïm el món al nostre voltant, i cada persona és un món.

I així, amb la nostra manera de veure la vida i d’entendre el que ens passa i el que passa al nostre voltant, anem acumulant hipòtesis sobre com s’han de fer o com són millor les coses. I així anem sumant idees i definim tot allò que ens agrada, però també tot allò que no tolerem o que ens ofén.

I quan arriba el moment de relacionar-nos, no en som conscients, que la nostra manera d’entendre potser no té res a veure amb la manera d’entendre de l’altre. No ens figurem que comportaments impensables per a mí poden ser la normalitat del meu veí. Fem moltes, moltes suposicions i donem per fet que tenim la raó. 

Ens relacionem sense establir bases comuns, pensant que ja hi són perquè ens estimem o perquè som de la mateixa familia, o perquè vivim al mateix racó del món. Però no, hem anat sumant teories i moltes vegades el que volem és tenir la raó. Aquí, sempre perd la relació.

Què podem fer per tenir una millor comunicació?

Senzill de dir, no tan senzill de fer. Tot i així, tot és posar atenció i estima en tots aquests actes de convivència. 

Prova d’incorporar aquestes perspectives i estratègies:

  1. Busca tranquilitat per parlar. Doneu-vos l’espai i el temps per conversar, farà que la relació sigui més real i propera, íntima, sana i amorosa.
  2. Mira d’escoltar, igualment com t’agradaria que t’escoltin. Amb curiositat, per conèixer realment com és qui et parla, què et vol dir realment, i si et pot aportar alguna nova perspectiva. Trobaràs que també, així, pots demanar que t’escoltin amb calma i atenció.
  3. Mira d’assegurar-te que el que dius i el que l’altra persona està interpretant és el mateix. Mireu d’establir una conclusió clara de la conversa.
  4. I crucial, no escoltis per veure com pots demostrar que “tens la raó”. Mireu de no quedar-vos enganxats en “quí té la raó”. Es tracta d’escoltar per trobar el punt de vista de l’altre, allò que està mirant d’explicar-te, i per poder transmetre-li el teu punt de vista. 

Si ens donen l’espai de conversar, podrem conèixer l’altre i també parts de nosaltres que potser no tenim presents. Quan tenim un conflicte, recordem que convivim, que hem de treballar junts i buscar una solució plegats. la conversa és temps, presència i cura.