Hi ha una edat en la qual ets massa jove per ser vella i massa vella per ser jove, i m’encanta.

Quan parles amb algú sobre això sempre corren a dir-te… Però tu ets jove… Com si això fos bo.
Estic convençuda que la joventut està sobrevalorada.
I no, ja no sóc jove, ja no tinc 20 anys, tampoc sóc vella, estic amb aquesta meravellosa edat, en què sóc vella per ser jove, i jove per ser vella.
I és l’edat que comences a conèixer millor qui ets, et comences a acceptar.
Hi veus tant que t’has jutjat.
I espero que siguem prou valents per acceptar totes les nostres parts , totes les nostres fases, i arribar a ser vells estimant qui som realment i no desitjant ser joves…


Discover more from Camins Teràpies

Subscribe to get the latest posts to your email.