De vegades un amic o amiga, una parella, un fill o filla pren una decisió (deixar una feina, començar a conviure amb algú, canviar de casa , deixar una carrera, etc.)
Prenem tantes decisions… moltes ens canvien la vida i potser tu, que estàs a prop, i com observador tens una visió més àmplia, veus clarament que està fugint, o que es mou des d’un buit, o que està cedint a un altre… veus que difícilment en sortirà sense ferides o que aquesta experiència no li portarà la felicitat que desitja.
Potser tens l’impuls de provar de convèncer aquesta persona tan estimada. Reconsidera-ho. Es més sa un “estic aquí si em necessites”. Respira, respecta, i si l’estimes no deixis de ser-hi.
Potser aquesta persona ja sap que les raons no són les més sanes emocionalment o potser no ho vol veure, o no té força, o no s’hi vol enfrontar. Sigui quin sigui el motiu, vol tirar endavant amb la seva decisió, per si li somriu la fortuna i la seva intuïció l’enganya… es dóna el permís de viure l’experiència per si arriba a la felicitat que persegueix.
Cadascú tenim un camí, una manera d’aprendre, i l’experiència, moltes vegades, és imprescindible per al creixement. No et deixis arrossegar pel desig d’evitar aquesta experiència, mantigue’t a prop… sinó seràs de poca ajuda per a tu i per a l’altre. I si les coses, amb el temps, no surten com ell o ella desitjava, no cal un… “ja t’ho deia” un “jo tenia raó”, no aporta res.
Desitjo que mai et falti la persona que sense jutjar te es mantingui a prop teu. Perquè segur que algú està pensant en les teves decisions, en les teves motivacions, i es posa les mans al cap. Tots tenim experiències de les quals treure un aprenentatge… i una vida per caminar-la, prenent les nostres pròpies decisions… tant de bo amb bons amics ben a prop…