Potser has sentit a parlar d’aquest concepte. Jo l’he conegut fa poc i m’agradaria situar-te en el tema, si no n’estàs al cas. Bàsicament, fer contacte zero significa deixar de fer cas a algú que t’interessa emocionalment (la teva parella o algú que t’agradaria que fos la teva parella): deixar de seguir a aquesta persona a les xarxes, no fer comentaris ni likes. Alhora, es recomana que siguis molt actiu/activa en xarxes, penjar fotos on es vegi que gaudeixes… especialment amb algú de l’altre sexe, ni que sigui un familiar…
En definitiva, es tracta de fer servir la necessitat més essencial, la que tenim de sentir-nos estimats, per crear un efecte d’atracció: la persona que sentia la teva atracció, deixa de sentir-la de sobte i, per tant, s’acostarà a tu.
Un moment!! Això és una bajanada!! No dic que no pugui passar, però si tu fas això del “contacte zero” ha de ser per guarir-te a tu, per la teva salut i pau mental, per la teva tranquil·litat.
La teoria aquesta acaba dient que si fas això quinze dies o un mes, l’altra persona s’enganxarà, et dirà alguna cosa, tornarà… però el que succeeix és que en realitat tu no t’estàs desenganxant de la relació i no estàs cicatritzant res.
Potser passat aquest temps la persona en qüestió reprèn el contacte. Fantàstic! (Segur que és una bona cosa?) I si no succeeix? Estaràs encara pitjor i no hauràs avançat res, possiblement et genera certa ansietat i et manté desconnectat de la teva veritable necessitat, que mai és l’altra persona…
Què hauríem de fer?
Si estàs enamorat d’algú i aquesta persona no vol tenir una relació amb tu, o si ja tens una relació, però la teva parella ha decidit finalitzar-la, un cop parlat i deixat clara la teva necessitat, el teu desig de treballar per la relació, cal respectar i acceptar els sentiments de l’altra persona, i els propis. És així, és dur, és trist, així i tot, és el que és. Totes dues parts necessitareu un temps, un cert dol.
Aquí podries fer “contacte zero”, com a eina per a no enganxar-te al patiment, com a forma de donar-te l’espai i el temps per refer-te i centrar-te en tu. Veure quines coses vols millorar i quines, independentment de l’altra persona, t’estan bé.
Es tracta de deixar de posar la nostra vàlua en mans dels altres, especialment en algú que no vulgui mantenir una relació. Poden haver-hi molts motius que no tenen res a veure amb nosaltres: potser aquesta persona no està emocionalment disponible; potser no hi ha massa compatibilitat, interessos, valors o expectatives molt diferents, etc…
Tornem al contacte zero
Si hem de veure algun aspecte interessant a aquest concepte és fent-lo servir com una eina de represa de la nostra energia, la redirigim cap a nosaltres i no cap a l’altre. O sigui, no ha de ser una eina per fer que l’altre torni: si ja ha dit que no ho vol, segurament serà més fàcil per a tothom i no acabarà fins al barret de nosaltres si no hi insistim.
Es tracta de buscar recursos per gestionar el que sentim. I si durant aquest temps d’allunyament resulta que sí, que s’ho repensa, que s’adona que amb algú com nosaltres pot tenir una relació sana i que puguem créixer junts, doncs ja ho dirà. I tu et deixaràs sentir si encara estàs amb ganes.
Mentrestant dedica la teva vida a viure, fes el que t’agrada, queda amb gent, torna a estudiar, creix… perquè al final atraurem persones que estiguin en una vibració semblant a la nostra.
Així és com jo ho sento. I espero que serveixi.