Cada vegade es publiquen més estudis i estadístiques que confirmen un augment alarmant de casos de malaltia mental en nens i adolescents. Especialment en la darrera dècada han augmentant els caos de dèficit d’atenció, depressió i el nombre de suïcidis.
Hi ha alguns canvis en els nostres hàbits i en la nostra forma de vida actual que tenen molt a veure amb aquestes dades.

Entorns sobreestimulants i una pandèmia

Una de les grans preocupacions dels especialistes és la capacitat cada vegada més limitada de petits i joves de posar atenció i poder concentrar-se en allò que han de fer. Alguns anomenen aquest fenòmen “la ment zàpping”. Bàsicament significa que els canvis constants en pantalles i els estímuls constants i abrumadors suposen una dificultat afegida per a la concentració i l’aprofundiment en cada activitat: quan aquests nens han de llegir o posar atenció a un tema concret els costa molt, perquè no estan acostumats.

A més en l’ús de tecnologia per entretenir-los i entretenir-nos, estem deixant de banda el temps de joc i convivència entre pares i mares amb els fills i filles. Nosaltres, moltes vegades, som pares-mares digitalment distrets.

Finalment, estem passant una época, resultat del confinament i els diversos aïllaments i preocupacions per la pandèmia, on les relacions personals estan siguen afectades per distancia, falta de contacte, inclús por de que aquest contacte pugui fer mal a les persones més vulnerables de la família als que tant estimen.

Què podem fer?

  1. Estiguem emocionalment disponibles. Sentir també com estem vivint nosaltres aquesta por, i que els estem transmeten. Comparem-ho: ningú deixarà de portar els avis al cotxe per por a tenir un accident, però tampoc conduirem beguts. Així doncs, acompanyem els joves a tenir cura dels altres, sense deixar de viure i compartir.
  2. Posem límits clars i mantinguem-nos coherents.
  3. Cuidem l’alimentació: equilibrada i natural.
  4. Busquem tenir hores de son suficients.
  5. Facilitem un espai relaxat i lliure d’aparells com TV, mòbil i ordinador.
  6. Realitzem exercici a l’aire lliure.
  7. Programem temps de joc no estructurat, creatiu, interacció social i temps lliure! (sentir avorriment és una bona manera de crear!)
  8. Compartim temps amb els nostres nens i adolescents.

Discover more from Camins Teràpies

Subscribe to get the latest posts to your email.