La medicina és un gran regal, però alhora ens està portant a la ceguesa del poder que tenim cadascú de nosaltres per autosanar-nos

Sovint, la mirada mèdica posa el focus als símptomes. Tenim la sort que la medicina ens permet una major qualitat de vida perquè ens suavitza els símptomes i quan hi ha molt dolor, això és d’agrair. També ens permet mantenir-nos en vida, tot i que el cos estigui deteriorat o algun sistema o òrgan no funcioni, o extirpar parts danyades del nostre cos perquè no acabem sent víctimes d’aquestes.

La medicina és un gran regal

La medicina és un gran regal, però alhora ens està portant a la ceguesa del poder que tenim cadascú de nosaltres per autosanar-nos, i fins i tot, per transitar processos biològics naturals des de la nostra força interna (com podria ser el procés de part). A vegades, la mirada mèdica es converteix en narcisista i s’acaben realitzant negligències mèdiques importants.

La medicina hauria d’estar sempre al servei de la persona i la seva dignitat, acompanyant els processos de cadascuna en comptes d’imposar-ne les formes. La malaltia forma part del procés de creixement personal, ens informa del que no podem veure. No només és un símptoma biològic, sinó que va lligat a una forma de viure, a patrons apresos, a situacions de vida més o menys traumàtiques, a la falta de límits, a la baixa autoestima, a processos emocionals varis. Que la medicina estigui al servei de la persona és que estigui al servei de tots aquests factors i no només al biològic.

Trobar la causa mes enllà del símptomes

Les teràpies alternatives estan al servei d’aquests factors. Ajuntant les dues ciències, medicina i teràpia alternativa, es crea un còmput que es converteix en una eina molt més eficient i completa.

D’alguna manera és vital fer teràpia davant d’una simptomatologia mèdica. El tipus de teràpia que a cadascú li encaixi més. Poden ser teràpies alternatives, medicina integrativa però també psicologia o medicina amb un canvi d’enfocament. El final, l’objectiu és trobar la causa de la malaltia, física o mental. D’aquí que moltes malalties siguin considerades cròniques, però és que si només ens enfoquem a alleujar els símptomes, com ens sanarem? Per poder curar-nos necessitem abordar la causa.

La psicologia té diferents branques. Algunes també se centren a abordar els símptomes i és clar que a vegades, per millorar el benestar de la persona, és vital. Sobretot quan una afectació pot necessitar temps per curar-se. Què faríem mentre si no hi hagués la possibilitat de suavitzar els símptomes? Ara bé, curar la malaltia també hauria de ser una finalitat, i suavitzar els símptomes aniria de la mà, ja que “les presses no són bones”. Està bé tenir espais i temps de seguretat i calma per anar treballant les causes. I si no la podem trobar, almenys estarem vivint amb calma i benestar (gràcies a la medicina i la psicologia) la nostra vida. No cal obsessionar-se.

Trobar la causa mes enllà del símptomes

Us volia parlar de la descodificació biològica. Aquesta forma d’abordar la malaltia des de la teràpia alternativa és una opció per arribar a la seva causa emocional, quan ho és, que és moltes vegades. Canvis vitals, situacions traumàtiques, càrregues que esdevenen dels nostres ancestres i que podem heretar, trets de la personalitat que ens sabotegen o compliquen la vida, o simplement actituds apreses i formes de funcionar, entre altres coses, poden ser causa d’un conflicte que vivim i de malalties i símptomes. Aquesta mirada ens explica la malaltia i els símptomes com una solució biològica del cos quan alguna cosa no va bé i no ens n’estem adonant.

Per tant:

  • La naturalesa de la malaltia o el símptoma està directament relacionada amb el tipus de conflicte.
  • D’aquesta manera, la malaltia o el símptoma passen a fer una funció important per la nostra supervivència.
  • I alhora, es converteixen en una pista evident del que ens està passant, és a dir, de la causa del problema.

A partir d’aquí, podem utilitzar la forma que vulguem, amb acompanyament professional del tipus que preferim o de forma autònoma, per solucionar el conflicte i que la malaltia o el símptoma ja no tingui cap necessitat d’existir.

Geni Ustrell, terapeuta sistèmica i biodescodificació