“No és normal arribar a casa després d’un dia dolent i desfogar les nostres frustracions amb la nostra parella o éssers estimats”. Encara recordo quan una de les meves professores de ioga va dir això. En aquell moment, vaig pensar: “Com? Doncs, per això són!” Vaig necessitar temps per adonar-me del greu error en què estava.
Abans solia creure que tenia dret a expressar el meu malestar sense pensar en les conseqüències. Qui no ha tingut un dia dolent i ha buscat desfogar-se amb els seus éssers estimats? Però aquesta mentalitat em va portar a una relació tòxica i desgastant.
Amb el temps i gràcies al treball de creixement personal, he après la importància de ser responsable de les meves accions i paraules. Ja no vull ferir aquells que m’envolten amb comentaris ofensius o explosions emocionals. Ara, trio cuidar les meves paraules i assegurar-me que no es converteixin en dagues agudes que llanço sense pensar.
Si algú se sent ferit pel que dic, reflexiono sobre les meves paraules. A vegades em dono compte que podria haver-me expressat de manera més efectiva, amb més empatia. Altres vegades, però, entenc que la meva comunicació va ser assertiva i que l’altra persona també ha de responsabilitzar-se de com la rep.
Si t’identifiques amb aquesta experiència, t’animo a reflexionar sobre com et comuniques amb els teus éssers estimats. Potser també puguis trobar noves formes d’expressar les teves emocions i construir relacions més saludables i significatives.
Deixa’ns un comentari dient-nos si et costa comunicar-te assertivament i a vegades treus foc per la boca o, al contrari, et quedes callat per evitar fer mal?