Curs de reflexoterapia

Estás interessat, interessada en aprendre tècniques no invasives que ajudin a millorar la salut?

A Camins et proposem un curs de 48h teòric-pràctic, on aprendràs com fer sessions de REFLEXOTERÀPIA PODAL I DE LA MÀ.

Reflexoteràpia

Als peus i a les mans hi ha àrees que són el reflex de cada component de l’organisme. L’actuació sobre aquestes zones pot ajudar a millorar les funcions d’òrgans i aparells, perquè recuperin l’equilibri perdut o s’oposin a l’agressió d’agents capaços de desenvolupar malalties. La idea de veure resumides en una part circumscrita del cos tots els components de l’organisme i de poder modificar el seu estat mitjançant intervencions limitades a aquesta part, és una projecció que es troba força estesa tant a Orient com a Occident. Els experts en massatge zonal comparteixen aquest concepte. En efecte, estan convençuts que en els peus i a les mans hi ha zones representatives de totes les altres parts del cos, amb les quals estan connectades per via nerviosa. A més, consideren que, com a conseqüència d’influències ambientals desfavorables, es pot registrar una acumulació excessiva de sals de calci i de cristalls d’àcid úric en les terminacions nervioses dels peus, bloquejant-les i en conseqüència alterant l’estimulació normal de glàndules i òrgans. Determinats massatges poden contribuir a l’eliminació d’aquests vidres i sals, retornant així als òrgans la seva estimulació normal i permetent la capacitat de recuperar en poc temps les seves funcions normals.

Història

Els orígens històrics del massatge zonal es remunten, inevitablement, a Hipòcrates, pare de la medicina occidental que va viure al segle V i defensor del massatge en general. No obstant, no falten tampoc exemples més propers a nosaltres d’homes il·lustres que han practicat amb molt bons resultats el massatge zonal; entre ells cal citar al polifacètic Benvenuto Cellini (15OO-15), que pel que sembla combatia mals de tota mena imprimint una forta pressió sobre els dits de les mans i dels peus.

Això, no obstant, l’ordenació actual del massatge zonal és obra recent del metge nord-americà William H. Fitzgerald (1872 1942), que va començar a donar a conèixer les seves teories i els seus resultats pràctics en 1913. Segons aquest autor el cos humà es troba travessat, en sentit longitudinal, per deu meridians, que el divideixen en altres tantes zones, cadascuna d’elles ocupada per determinats òrgans el “reflex” es troba en àrees perfectament definides dels peus i de les mans. Sobre aquest plantejament d’origen s’han produït nombroses variants, sobretot pel que fa a la tècnica de massatge de les diferents zones dels peus i de les mans, que no tenen una indicació concreta, i cada un seguir les seves pròpies directrius.

Com es du a terme?

Una de les majors cultivadores del massatge zonal, la nord-americana Euníce D. Ingham, suggereix realitzar-ho mitjançant pressió amb el polze, imprimint un moviment similar al que utilitzaríem per polvoritzar un terròs de sucre amb el polze d’una mà sobre el palmell de l’altra. Abans de res, és molt important la posició tant de la persona que rep el massatge com del massatgista. El millor, naturalment, és que el pacient s’estiri amb un coixí sota els genolls i el massatgista s’ha de col·locar en una postura que li garanteixi la major comoditat possible. El moviment del polze (o d’altres dits) sobre la part tractada ha de ser lent, profund i circular. No obstant això, abans de començar el massatge és convenient que el massatgista es familiaritzi amb cada peu, prenent entre les mans i manipulant durant almenys uns minuts. Alhora, el pacient es prepararà per a l’operació relaxant-se amb dos, tres respiracions profundes.

Atès que, presumiblement, en el massatge zonal es produeix un autèntic intercanvi energètic entre pacient i massatgista, una mena de comunió, és convenient que també aquest últim es relaxi i tracti de respirar, mentre dura el massatge, en sintonia amb el seu pacient. Pel que fa a la durada del massatge zonal, pot durar fins i tot una hora (mitja hora cada peu); cal evitar excessos d’estimulació. És millor fer massatges durant uns minuts una zona per després tornar-hi més tard, en el curs de la mateixa sessió.

Les toxines que s’alliberen durant el massatge han de ser eliminades. Per evitar acumulacions perilloses és convenient espaiar les sessions, de la mateixa manera que s’aconsella que cada sessió vagi seguida d’un curt descans .

El massatge de les mans equival al dels peus, però comporta més dificultat pel que fa a la localització de les zones desitjades. Per contrapartida, el massatge de les mans pot realitzar-se en qualsevol moment i pràcticament en qualsevol lloc. I, sobretot, és capaç de practicar-se a un mateix. Aquest últim aspecte representa un gran avantatge. No obstant això, cal conèixer bé els punts estratègics, així com els moviments, que cal realitzar amb una habilitat que s’adquireix només amb l’experiència. Per totes aquestes raons el massatge zonal de les mans constitueix una teràpia immillorable en casos d’emergència.

L’èxit del tractament depèn de l’habilitat amb què es porta a terme. El principi fonamental és reduir la tensió i facilitar el flux de sang a l’àrea afectada. La reflexologia, segons els seus cultivadors, estimula més el flux d’energia fina, que revitalitza així tot l’organisme.

Òbviament, l’edat i les condicions de la persona tractada influeixen notablement en la velocitat de curació. Si el trastorn ja és antic, la substitució de cèl·lules febles i malaltes serà un procés gradual. El massatge zonal resulta beneficiós per a persones de totes les edats, des del nen molt petit fins a l’ancià. Per al primer serà suficient un lleuger fregament de la planta del peu. Els nens d’edat més avançada requereixen un massatge més lleuger que els adults.                           

Temari del curs

* HISTORIA DE LA REFLEXOLOGÍA.

* INTRODUCCIÓN A LA REFLEXOLOGÍA.

* ANATOMÍA DEL PIE.

* TEORÍA ZONAL SEGÚN EL DR FITGERALD.

* INICIACIÓN A LA REFLEXOLOGÍA PODAL.

* MANIPULACIONES GENERALES DEL PIE.

* PIE DERECHO.

* PIE IZQUIERDO.

* GRÁFICO DE LOS PUNTOS REFLEJOS.

* TÉCNICAS ESPECIFICAS DE MASAJE PODAL.

* ESTUDIOS DE LOS DIFERENTES ÓRGANOS, APARATOS Y SISTEMAS:

 SISTEMA ÓSEO

 SISTEMA MUSCULAR

 SISTEMA ARTICULAR

 SISTEMA NERVIOSO

 SISTEMA ENDOCRINO

 SISTEMA CIRCULATORIO

 SISTEMA LINFÁTICO

 APARATO URINARIO

 APARATO REPRODUCTOR

 APARATO RESPIRATORIO

 APARATO DIGESTIVO

 LA PIEL

 LOS ÓRGANOS DE LOS SENTIDOS.

 LA MANO

Opinions

Buen ambiente. Docente espectacular. Muy recomendable. Gracias Pepi por guiarme en más de un sentido!!! Susana García 

Haver fet el curs amb la Pepi ha estat tot un regal. Ens ha ensenyat la reflexoteràpia des d’un punt de vista holístic.  Ha comprès des del minut 1 tots els nostres dubtes. Ens ha respòs detalladament fins que els dubtes ja no hi eren i moltes vegades, en l’explicació, ha anat més enllà. La Pepi te una gran experiència i coneixement de diferents àmbits de la salut i això es nota molt i donen una alta qualitat al curs. Sempre ha confiat en la nostra evolució. Ens ha mostrat la posició com a pacient, l’acompanyament que podem oferir, ja que la reflexoteràpia pot despertar emocions estancades a part d’activar el reequilibri natural del nostre cos. En la formació també ha integrat alguns punts energètics. Un camp important a tenir en compte i ella ho integra en el seu curs. Tot el material de suport ha estat molt enriquidor, així com l’espai. Pepi, moltes gràcies per posar al servei el teu coneixement i per la forma en que ho fas. Ha estat un plaer. Curs 100% recomanable. Tot i que no en tinguis ni idea, com era el meu cas. Gemma Admetlla Augé