La curiositat va fer viure el gat

Ja ha arribat la primavera i ens convida a obrir-nos. Podem aprofitar per observar-nos, també quan la sang bull i ens obrim a compartir.

Com vivim la connexió amb l’altre? Des de la por? Amb mancances? Les nostres ferides marquen molt com ens relacionem… Podria expressar-ho dient:

Vigila si tens a prop un home curiós, s’interessarà per conèixer d’on vens, qui és la teva família i s’obrirà a què sàpigues de la seva entrant de manera orgànica amb intimitat, la comoditat de compartir el que ets. I voler saber qui és ell.

Vigila, perquè voldrà descobrir cada centímetre del teu cos, conèixer les teves pigues, plecs, arrugues i estries, fent que descobreixis cada centímetre del teu cos amb el qual ets capaç de gaudir.

Vigila, perquè obrirà la porta, hi trobarà tot un menú degustació de Saló de te i un aparador de pastisseria… descobrint els dolços que ni tu tenies consciència d’acaparar dins. I els voldrà tastar, hi sentiràs el cel.

Vigila, si és curiós,tindrà interès per allò que penses. Voldrà conèxier aquells pensaments, aquelles idees pròpies que no comparteixes perquè no són el que tothom repeteix per haver escoltat a la tele o a la ràdio, aquelles que et fan sentir diferent, rara.

Hi posarà orelles i deixarà que li voli el cap i et farà sentir reconeguda alhora que t’explica i t’ensenya un munt de coses que desconeixes, perquè els curiosos en saben moltes de coses. Vigila si tens un home així a prop.

Un home així, és un home que suma sempre perquè ha integrat coneixement i vida viscuda.

Vigila perquè t’enamorarà i no sabràs si vius o somiés. O és que has sanat alguna part i t’obres a viure el present?

I si és que la por ha deixat de fer-se present i relament hem sanat alguna ferida del nostre passat, el nostre poema vindria a ser una mica més semblant a aquest:

I a tu, quines virtuts t’enamoren? A mi, sens dubte, m’encanten les persones curioses.