Vies, camins, sortides, dreceres, fugides cap endavant. Escapem… de què? A què tenim por? A que s’enfadin amb nosaltres?

Respirem, fons, profund, ràpid, deixem que la respiració s’acomodi, agafi el seu temps, ompli el nostre cos, ens inundi i en sortir arrossegui la pel·lícula mental, la tensió del cos, el dolor del cor, la tristor, la ràbia, l’eufòria. Deixem-nos inundar i buidar, sense cap altra pretensió, tot afluixa i ens tornem lleugers. De mica en mica, com qui no busca però acaba trobant.

Et trobes a tu mateixa , i no hi ha res a fer, cap lloc on arribar, ningú a qui complaure. Només tu i la teva respiració, aquí i ara. No hi ha res més important, ni urgent.


Discover more from Camins Teràpies

Subscribe to get the latest posts sent to your email.